|
|
|
 |
|
|
|
|
Partim d'aquest lema de Mestre Pompeu Fabra: "En nom d'una habitud, no condemnem una reforma; mirem únicament si aquesta és bona, útil, benefactora; si ho és, adoptem-la resoludament". Complementem-lo amb aquesta sentència de Racio-Vitalista Ortega y Gasset: "El magnánimo es un hombre que tiene misión creadora: vivir y ser es para él hacer grandes cosas, producir obras de gran calibre. El pusilànime, en cambio, carece de misión: vivir es para él simplemente existir él, conservarse, andar entre las cosas que están ya ahí, hechas por otros".
Cal suposar que tu, amable company, pertanys a la minoria selecta dels Magnànims Reformadors. I que a més comparteixes aquest transcendental judici de Poeta Granadino Luis. G. Montero: "La historia de los seres humanos está formada por un conjunto de sucesos que demuestran nuestra clara tendencia a complicarnos la vida. Después de todo a los seres humanos nos sobra autoritarismo, pero nos falta autoridad sobre la historia"). Fins i tot, hegelià palpitant en els temps euro-peistes proclames, amb Raimon Obiols: "L'Europa de la cultura existeix, i ho fa amb una creixent unitat d'esperit". Un esperit que el federalista i enginyer castellà condensà en la raó grega i la fraternitat cristiana.
Si fins ara ens avenim ja estàs "preparat"
per començar a canviar el xip en el codi cultural que tots tenim
més interioritzats: "l'ortografia"...
L'ortografia natural s'aprèn llegint i escrivint.
L'arbitrària...
ens ha dut al que el Lingüista Crític Joan Solà denunciava
amb tota la seva punyent intel.ligència: "la majoria de llengües
tenen una ortografia escandalosament i innecessariament complexa
que obliga a l'alumne a invertir-hi grans quantitats d'hores i li proporciona
una inseguretat i un neguit que poden no abandonar-lo en tota la vida."
Per això tota actitud i manifestació crítica
i de lluita per l'abolicio-superació de les ortografies arbitràries
de les normatives lingüístiques mereix el qualificatiu de "procés
d'alliberament" - d'allò "escandalós", "innecessari" que
ens explota i angoixa i degrada la inexcusable autoestima personal. I això
és així!.
Pedagoga Marta Mata
al pròleg de la millor eina didàctica per a l'aprenentatge
de les ortografies cooficials - ja que en equip de treball amb J.M.Cormand
ens n'ha ofert la versió per al català i per al castellà
- ens explicita, en una "caricatura" a la marxiana prosa, l'economia política
de l'ortografia, les relacions de poder de dominació intrínseques
al procés d'aprenentatge de les ortografies arbitraries: "el poble
esdevé una classe progressiva fonèticament, dominada ortogràficament
pels escrives que capitalitzen el temps d'estudi dedicant-lo a l'apropiació
d'un medi col.lectiu de producció com és el codi escrit".
Només oficialment en el decurs del Despotisme Il.lustrat Borbònic n'han fet cas: quan l'Academia Espanyola - el 1763, al "Tratado de Ortografia"- podava dígrafs dels cultismes, encara conservats en les altres llengües potents europees, i eliminava les çç , instaurant unes regles "para facilitar su práctica y ejecución, sin tanta dependencia de los orígenes". Al francès es conserven les çç que els primers impressors van manllevar dels castellans... I els imitem catalans i portuguesos...
Per Académico Julio Casares la vindicació d'una "ortografia racional" de base natural-fonètica representa "una doctrina constante entre los más preclaros ingenios españoles". I així ens rescabala de l'oblit la reivindicació d'Unamuno, qui reclamava una ortografia fonètica del castellà perquè mai no oblidà els seus orígens de jove socialista bilbaí del 98, plenament lúcid i paròdic quan ens grata amb aquestes iròniques interrogacions retòriques: "Si se adoptara una ortografía fonética y sencilla, que, aprendida por todos pronto y bien, hiciera imposibles las faltas de ortografía, ¿no desaparecería uno de los modos de que nos distingamos las personas de buena educación de aquéllas que no han podido recibirla tan esmerada? Si la instrucción no nos sirve a los pocos para que nos diferenciemos de los pobres , ¿para que nos sirve?".
Qui pregunta ja respon. Tan és així que a l'Academie Barroca l'ortografia distingeix els lletrats dels ignorants... i les dones... El desvelament del caràcter de les ortografies arbitraries com a reproductores de les relacions classistes, com a causa de dualització social, com a enemigues de la cohesió social queda agudament, sarcàsticament enunciat per la veu del mateix Unamuno que marcà el màxim de la dignitat del intel·lectual contemporani que acusa tota mena de militarisme: cridant el rector vitalici aquell "¡Vencereis pero no convencereis!"contra el "¡Viva la muerte!" del general legionari africanista Millán Astray, en l'historiquíssim acte del Paraninf de Salamanca - el 12 d'octubre de 1936!.
Però tot sarcasme,
tota indignació crítica, s'ha de recolzar en un valor d'albir
de món millor. Académico Julio Casares també ens permet
recuperar el millor argument humanístic per a abolir-superar la
il.lògica i classista i angoixant ortografia arbitrària.
Escoltem els raonaments i judicis del Polígraf Veneçolà
Luís Bello (1781-1865), exemplar d'humanisme, d'il.lustració
- el verdader guadiana civilitzatori sempre amenaçat:
| "Entre los medios, no sólo de pulir la lengua,
sino de extender y generalizar todos los tramos de ilustración,
pocos habrá más importantes que el de simplificar la ortografía
, como que de ella depende la adquisición más o menos fácil
de los dos artes primeros que són como los cimientos sobre los que
descansa todo el edificio de la literatura y de las ciencias: leer y escribir."
Santa veritat: el reduccionisme ortografista va criant pèssimes
dorotlogies i diccions i manta retòrics del pensaments únics
políticament correctes a dreta i esquerra. I poso la mà al
foc!.
|
Hi proposà l'eliminació de les hh , dels accents gràfics, de la dualitat j / g , de les vv. Guiat per aquestes premises: "Simplifiquemos la gramática, antes de que la gramática termine por simplificarnos a nosotros", "Jubilemos la ortografia, terror del ser humano desde la cuna".
Hiperbòlicament
irònic, coincidia en moltes de les justes dèries reformadores
del també Nobel, el poeta republicà Juan Ramón Jiménez.
Publicat a "Política poètica":
| "Se me pide que explique por qué escribo yo con jota las palabras en ge, gi ; por qué suprimo las b, las p, etc.; por qué uso sc en vez de x en palabras como escelentísimo, etc. Primero, por amor a la sencillez, a la simplificación en este caso, por odio a lo inútil. Luego porque creo que se debe escribir como se habla y no hablar, en ningún caso, como se escribe. Después, por antipatía a lo pedante. ¿Qué necesidad hay de poner una diéresis en la u para escribirverguenza ?. Nadie dice excelentísimo, ni séptima, ni transatlántico, ni obstáculo, etc. Antiguamente la esclamación "Oh" se escribia sin "h" como yo la escribo hoy, y hombre también. Y ¿para qué necesita hombre una hache; ni otra, hembra? ¿Le añade algo esa h a la mujer o al hombre? Además, en Andalucía la jota se refuerza mucho y yo soy andaluz." |
De la filosofia normativa fabriana en destaca que "s'apartava de la concepció francesa i castellana dels dialectes, perquè tenia una idea de la normativa que era diferent de la que imperava en aquestes llengües. Els mitjans que va usar el lingüista de Gràcia per arribar a la coordinació dels dialectes més grans, varen ser la composicionalitat i el polimorfisme".. Comença a adorar aquests tecnolectes com fetitxes alliberadors...
Per la composicionalitat, "en cas de simplificació fonètica, havia de prevaldre la solució dels dialectes que havien mantingut el sistema més ric (o complex); i, en general, en cas de divergència, havia de predominar la solució dels dialectes actuals que coincidien amb la llengua medieval", Així els catalans orientals centrals escrivim a/e, o/u, -es, b/v, -r, -nt, -ix reconeixent la solució rica i conservadora dels parlars occidentals o baleàrics, particularment el valencià meridional; la resta de catalans ens incorporen, de nosaltres els centrals - en posició geogràfica i poder polític, però no en riquesa lingüística - l'escriptura de la j i tj.
El polimorfisme a la morfologia i el lèxic normativitza les solucions de cada dialecte geogràfic i familiar (els cèlebres canti-canto-cante-cant -; nen- marrec- minyó-bordegàs-xic-vailet-xiquet-nin ). Ortogràficament suposa l'ús valencià de l'aplec consonàntic -tl - (espatla); on, per cert, tal com certifica el dialectòleg valencià Emili Casanovas, es conserva en exclusiva la geminació fonètica realment existent de les ll .
Filòleg valencianista Sanchis Guarner proposà el terme "policentrisme" en l'"Informe" sobre la llengua del País Valencià de la Facultat valenciana, juny de 1978. En carta a Joan Fuster, datada a Palma de Mallorca el 25 de setembre de 1949 proposà aquest paral.lelisme político-lingüístic del tot pertinent en l'Europa unida de mercat i moneda que ha d'acabar de vertebrar-se econòmicament i política - i ortogràficament...i socialment i fiscalment: "La Corona d'Aragó no fou mai un estat unitari sinó federal: quelcom semblant caldrà que siga la llengua literària moderna.".
També del
tot rellevants com a consells irrebatibles pel nostre propòsit de
Projecte d'Ortografia Fonètica Unica Europea , manllevem aquests
criteri decisiu d'Abelard Saragossà: "Els intents locals per
arribar a una grafia lingüística coherent són un luxe
poc productiu en el món actual. Cal qüestionar l'alfabet llatí,
però amb mires universals: assenyalant-ne les mancances i completar-lo
amb dades fonològiques de moltes llengües humanes".
Però no l'aplicarem
per analogia a les geminacions i aplecs consonàntics morts per als
parlants. Així seguint la línia d'Unamuno, Juan Ramon Jiménez
i de l'italià, defugim el respecte i fixació etimologista
al castellà; al català més conservador mantenim els
aplecs cosonàntics vius: "esklusibo" i "exklusiu",
doncs... A canviar el xip, que ho hem avisat...
(II.b): Composicionalitzem
un nou alfabet fonètic únic europeu a partir de l'aplicació
boi biunívoca -exhaustiva- entre sons i grafies dels alfabets europeus.
Generalment conflueixen i coincideix en els signes i valors de l'Alfabet
Fonètic Internacional (AFI) - incorporat al nostre àmbit
pel Lingüista Políglota Ricard Jordana en la seva versió
del diccionari anglès/castellà Robertson-Sopena, ja en fa
més de 25 anys. El seu exalumne al INEM "Martí i Franquès
" de Tarragona, Daniel Recasens i Vives ja ara és el més
savi en l'aplicació acadèmica universitària catalana.
Però el nostre criteri manlleva les més simples i coherents solucions. sempre realment existents!, de les lletres dels alfabets de les llengües europees.
Així posem les condicions per a un futur - i fotut - pacte polític escolar i acadèmic d'àmbit europeu, que confederi alfabets en un d'Ortogràfic Fonètic, Unic, Europeu. Cada manlleu d'alfabet esdevé lletra harmonitzadora dins d'un alfabet federal cooperatiu fonètic únic europeu.
Com a millor introducció
al panorama actual dels alfabets europeus nacionals recomenar - abans de
la búsqueda sistemàtica de relacions sons-grafies, als pròlegs
gramaticals dels diccionaris bilingües de les biblioteques públiques
- l'encuriosida lectura de les normes d'ortologia dels "sons més
característics de diferents llengües" estrangeres, dins
"El català a TV3. Llibre d'estil" elaborat per la CNL de
TVC dirigida per Sociolingüista i Estandaritzador Francesc Vallverdú
Per vocació simplificadora en l'escriptura de les graduals - ja vigent en alguns alfabets - i en no representar-se els empobriments de les centrals doncs les vocals poden tenir més d'un valor fonètic. També a les consonants, mantenim el doble valor de la "x" com a internacional "ks/gz" i com a "xeix".
Per la qual cosa mantenim uns mínims de dualitats: única lletra als textos escrits vs. exactitud fonètica del petit subconjunt de sons que representa. Al POFUE proposem que ja a les entrades de diccionari, emprant recursos tipogràfics ja a l'abast als teclats d'ordinadors, fixem l'exactitud fonètica. Així el diccionari actua com a consultor visual - sempre artificial - que resolt dubtes ortològics, reforçant i apressant l'exposició auditiva en CD rom.
Oferim amb el màxim
de precisió de teoria de conjunts elementals l'exposició
de lletres harmonitzadores i sons corresponents, visualitzant amb la corresponent
bandera la llengua que aporta cada lletra harmonitzadora.
blanc@cyberarts.com.arpau@cyberarts.com.ar |
Webmaster: Jordi Ferret; correu electrònic: jordinho9@yahoo.comhttp://members.tripod.com/~JordiFerret |